L'origen de la vida:

Una de les incògnites més importants del nostre món tracta sobre el nostre origen. D'on venim?, Que ens va crear?, Per què? ...
Aquesta gran pregunta va fer una cadena d’altres qüestions sense resposta, creant un estens historial de teories que explicarem en aquest blog.

Creacionisme:

La primera teoria anava relacionada amb la religions. Tota religió té un “per què?” de la nostra existència, anomenat motor immòbil és a dir el primer moviment que va fer una recció en cadena de següents moviments, aquell  “moviment” que va començar tot s’anomena Déu. Aquesta teoria no té arguments científics ni experiments, sols són pensaments basats en la fé. Al ser  una crença esperitual va ser rebutjada. 

Hi ha dos tipus de creacionismes:

     - Creacionisme clàssic: neguen la teoria de l'evolució biològica com l’evolució humana. Rebutjant qualsevol prova científica.

    - Creacionismes contemporanis: El creacionisme contemporani, tendeix a ajustar-se amb el clàssic, la diferència és que aquest s'ha envoltat d'un llenguatge i d'un contingut científic, que els impulsa a sotmetre a prova totes les seves afirmacions.

Generació espontanea:

El ceacionisme era una teoria bastat famosa, però a mediats del segle XIX els pensadors es van renovar i les persones que no creien en el creacionisme donaven suport a altres pensaments com la generació espontània, el qual el seguien gran filòsofs com Aristòtil. 

La generació espontània explica que la vida sorgeix de materia morta en descomposició, es pensava que animals com gripaus, ratolíns, mosques, cucs, ... sortien de carn morta y altres materials podrits

Com aquesta teoria sols es basava en observacions, no tenien arguments científics o experiment on es podia provar la seva veredicció, així que després de molt temps  la seva fidelitat es va refutar gràcies a l’experiment de Louis Pasteur. 

Abans de Louis Pasteur van existir més experiments on es posava a repte la generació espontanea, com el de: Franceso Redi, John Needham i Lázaro Spallanzani. 

- Francesco Redi: 

Va agafar tres trosos de carn en descomposició i el va posar en un pot cada un. Cada tarró tènia una característica diferent: un estava tancat, un altre estava taponat amb un especie de tela perquè l’oxigen  arribés sense que es pogués posar els ous de ninguna mosca o altre insecte en la carn i l'últim  estava completament obert.

El resultat de l’experiment va ser exitós , en el primer tarro  no hi havia indicis de animals vivents ni dins ni fora del tarró. En el segon els cucs i les mosques estaven en el teixit e intentaven arribar a la carn però sense exit. Per últim, amb el tarro obert completament es podia veure com els cucs i altres s’estaven alimenta’n de la carn putrefacta. 

-John Needham: 

L’experiment de John Needham consistia en omplir el flascó de brou de carn, bullir-lo per exterminar  tot microorganisme vivent i segellar  l’entrada amb un tap. Després de un temps va veure que havia colònies de bacteris dins del flascó fins i tot amb la entrada segellada.   

-Lázaro Spallanzani: 

Làzaro va repetir el experiment de John Needham però primer va desinfectar el flascó (cosa que John no va fer), per desprès bullir el brou i segellar-lo amb molta precisió.  Fent que no apareguin colònies de bacteris en ell.

Les persones que encara recolzaven la generació espontanea deien que era perquè no arribava l'oxigen i era un factor clau per la creació de vida.

-Louis Pasteur:   

 Finalment Louis Pasteur va acabar amb els dubtes. 

Louis Pateur es va inspirar en l’experiment de Lázaro Spallanzani sols que va canviar de recipient utilitzant un flascons amb coll de cigne, ja que així podria entrar oxigen dins del recipient sense contaminar-lo. Igual que Lázaro va omplir el flascons de brou per després fer-lo bullir per exterminar tot els microorganismes existents en ell. Va esperar un temps i va veure que el brou que contenia el falcó estava net de bacteris. En aquest moment Louis Pateur va descobrir una nova teoria, la biogènesi. 

Biogènesi: La Biogènesi argumenta que tot esser viu prové d'un altre esser viu. Gràcies al seu anterior experiment es va confirmar i va ser acceptada. 

(Experiment de Louis Pasteur) :

Panspèrmia: 

Aquesta teoria defensa que la vida no va sorgir en la terra si no fora d'ella, en l'espai. Es creu que va sorgir en les pluges de meteorits que va sufrir la terra durant els primers anys de la seva formació. 

La teoria no sona tan estrafolària com sembla ja que s'ha descobert que determinats protobacteris, biomolècules i espores podrien viatjar en els meteorits i asteroides. La teoria es veu recolzada per el físic Stephen Hawking i diferents experiments on es demostra que existeixen determinats microorganismes que poden sobreviure a condicions extremes. A més s'ha vist la presència de biomolèculas en diversos meteorits, així que la teoria no ha estat refutada. 

Abiogènesis: 

Aquesta teoria recupera de la genració espontanea, però en comptes de la creació del esser viu directament són protobacteris a partir de compostos químics orgànics. Unes de les persones que recolzaven aquest pensament eren Oparin, Stanley i Urey. 

- Experiment: En 1953, Stanley L. Miller (1930-2007), un estudiant de doctorat de la Universitat de Chicago va proposar al seu director Harold Urey, realitzar un experiment per a contrastar la hipòtesi de Aleksandr Oparin i J. B. S.

Aquest experiment va donar com resultat la formació d’una sèrie de molècules orgàniques, entre la qual destaquen àcid acètic, ADP-Glucosa, i els aminoàcids glicina, alanina, àcid glutàmic i àcid aspártic, usats per les cèl·lules com els pilars bàsics per a sintetitzar les seves proteïnes. 

A partir de l'edat moderna van començar a sorguir altres pensamaments com: La teoria de la gènesi  mineral i la teoria de les fonts hidrotermals.

Teoria de la gènesi mineral: 

La teoria defensa que l’agregat molecular no podria succeir al l’aigua si no als minerals. Auest són productes naturals de molts i variats processos que es van començar a formar a partir de la formació de la terra. 

Se suposa que els primers polímers biològics van sorgir a partir de les argiles. Les argiles haurien actuat com a biocatalitzadors (catalitzador de reaccions bioquímiques), atraient molècules senzilles i facilitant la seva unió.

Teoria de les fonts hidrotermals: 

La gent que defensa aquesta idea creuen que les condicions de les fonts hidrotermals es troben protobionts. 

🔎Un protobiont és un agregat de molècules orgàniques produït abiòticament. No és capaç de mantenir l'homeòstasi però pot mantenir un ambient químic intern. S'ha suggerit que són un pas clau en l'origen de la vida a la Terra.